Zarautz i Ànimes de Purgatori

Cap de setmana catastròfic.

Divendres  dia 7 ens destinàvem cap a Zarautz per disputar un dels millors triatlons de llarga distancia -3km Swim, 85km Bike, 20km Run-. Només arribar allà, la cosa ja pintava molt negra, el mar era ple de meduses, la pluja era abundant i feia molt fred. Després de recollir el dorsal, vam anar a prendre un cafè ben calent per recuperar escalfor. L’hora de descansar havia arribat quan se’ns va comunicar via sms a tots els triatletes que el tram de natació quedava anul·lat. Fet que vaig comprendre perfectament.

Al matí següent no parava de ploure i a les 10:30 teníem el breafing. On se’ns va explicar que finalment el recorregut seria de 9 km Run,85 km Bike i 15 km de Run. 

Amb la moral pels terres i amb poques ganes de competir, després de la il·lusió de disputar una de les millors triatlons, vam decidir tornar cap a casa sense participar-hi. El motiu era ben senzill. Jo participo a triatlons, duatlons, curses de muntanya, etc.. perquè gaudeixo, i allà l’únic que podia fer-me era mal, donades les circumstàncies meteorològiques.

Tornant cap a casa, vaig pensar en la possibilitat de poder participar a les Ànimes del Purgatori (18 km Run muntanya). De tal manera que vaig contactar amb els responsables del Club elmonadventure per a veure si podien aconseguir-me una inscripció. Tenint en compte la possibilitat de córrer fins i tot sense dorsal. Finalment me’n van aconseguir un.

Arribava a casa a les 20h i directament em vaig dirigir cap a Aiguafreda, on es disputava la cursa. Preparo dorsal, llum i tot el necessari. Estava realment motivat després de no haver competit a Zarautz.

A la sortida i els primers trams vam escapar-nos de la resta cinc o sis corredors a un ritme elevat tot i la gran pujada inicial. Aleshores, al km 5 comencen els problemes! En fi, sí, els problemes. La llum no funcionava. Vaig pensar en seguir el ritme dels primers, però sense llum era impossible. Per tant vaig afluixar el ritme esperant algun corredor amb un ritme no tan elevat. Tot i això, mentre espero, decideixo seguir pel meu compte, però sense llum, era completament impossible. Quin desastre.

Per sort, al km 12 hi va haver un avituallament i allà em van cedir un llum.

Finalment entro el 23 de la general. Una llàstima, la veritat.